L'element principal d'aquesta proposta és l'ombra. L'ombra com a espai arquitectònic, com a lloc on es fusionen realitat i ficció. La necessitat d'utilitzar aquest element i establir-lo com a central, neix de l'observació i l’experimentació. La manca d’ombres i elements vegetals a les places, fa que les anomenem “places dures”.

 

Jugar amb aquest element tant en el procés com en el resultat final de la peça, desplega infinites possibilitats, lectures i reflexions. L’ombra està dotada d’un poder simbòlic indiscutible. L’ombra altera la realitat, però també facilita la percepció de volum i mostra la ubicació d’elements en l’espai. L’ombra és espai. L’ombra és temps. 

Just a la frontera entre la llum i l’ombra  és on resideix la vida

L'ombra facilita la reunió, la barreja de contextos, el joc, el descans, entre d’altres. La plaça és on neix la col·lectivitat, la coneixença d’individus i el solapament de realitats; pero també és el lloc on s’origina la revolta. 

​

Les dues dimensions de l’ombra que m'interessen són:

 

• La dimensió arquitectònica. Generant ombra als espais de la plaça on siguin necessaris, mitjançant tendals físics. Millorant així, les condicions climàtiques en èpoques de calor extrema.

• La dimensió de ficció. Tenint en compte els materials utilitzats i el moviment del sol, aportar espais sensibles al joc i a la  interacció amb les ombres projectades.